El documento habla sobre la responsabilidad de las administraciones públicas en la crisis actual. Argumenta que las administraciones han incentivado excesivamente la industria inmobiliaria a costa de otras industrias productivas, y no han regulado adecuadamente para evitar abusos. También critica que aún se planifiquen nuevas urbanizaciones cuando ya hay muchas viviendas vacías, y que se vea la vivienda como una inversión en lugar de un bien social.

1. http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
23 Any 3
15 de juny de 2009
Publicació independent d’informació i opinió
El mamut ja ensenya els ullals
El passat 2 de juny, el conjunt de tretze entitats que hem estat treballant el projecte de
convertir el mamut de Viladecans en símbol de la nostra Festa Major vam presentar la
proposta al Consell de Cultura, després d’haver-ne parlat també prèviament amb la regi-
dora de Cultura.
I a tothom li ha semblat la mar de bé. O sigui que la cosa va endavant: el nostre mamut, el
mamut de Viladecans, el primer habitant conegut d’aquestes terres, apareixerà per la Fes-
ta Major. Segurament que la primera aparició, la d’aquest any, serà una aparició tímida.
És normal, ha estat amagat durant molts segles, i no és fàcil acostumar-se a la gentada que
ara vivim per aquí. Però les entitats que l’estem preparant, a poc a poc l’anirem conven-
cent i animant perquè es deixi veure, cada cop més, d’any en any, de festa en festa.
O sigui que ja ho sabeu. Prepareu-vos, que això va de debò. I si voleu estar-hi més al cas,
o voleu participar directament en el projecte, podeu informar-vos al bloc del mamut o
escriure’ns al correu electrònic preguntant el que vulgueu saber.
http://elmamutdeviladecans.blogspot.com
mamutviladecans@gmail.com
Equip de redacció
Sumari Anna Besora
M. Carmen Castellano
2 En Al Nour, abrimos las puertas. Mohammadi El Kourachi y Maria Comas
Benaissa Rajaou Encarnació Garcia
3 Gasela i Vacances en Pau. Rosa Mercader
Josep Ginjaume
Josep Lligadas
3 Santiago Carrillo a Viladecans. Víctor J. Martínez
Miguel de la Rubia
4 La crisi: les responsabilitats de l’Administració. Eduard Mon- Mercè Solé
dragon
La distribució d’aquest butlletí es fa
5 Una comissió de nomenclàtor. Josep Lligadas per correu electrònic. Si no desit-
geu rebre’l només cal que ens ho
comuniqueu. I si voleu que li envi-
5 És l’hora del GIM. Miguel de la Rubia em a un amic o amiga vostres, feu-
nos arribar la seva adreça. Gràcies.
6 El Petit Príncep. Montse Pastor
Si voleu enviar articles per publi-
car, tingueu en compte que han
7 Procés participatiu? Ricard Caba d’anar signats i no sobrepassar
les 40 ratlles o les 600 paraules.
8 Sobre el model de creixement a Viladecans. Albert Buigues
El nostre correu electrònic:
9 Mandarí per a fills adoptats d’origen xinès. Josep Ginjaume puntviladecans@telefonica.net
11 Les nostres entitats: L’Agrupació Cultural Mossèn Cinto Ver- El nostre bloc:
daguer. Agrupació Cultural Mossèn Cinto Verdaguer http://puntviladecans.blogspot.com

2. En Al Nour, abrimos las puertas
D
e nuevo la Comunidad Musulmana de Vila-
decans, abrió sus puertas a Viladecans.
En la tarde del pasado 16 de mayo se volvió
a repetir una actividad ya realizada, por la
Asociación Cultural Islámica “Al Nour”, en años ante-
riores. Se trataba de la “Jornada de Puertas Abiertas de
Al Nour”. Pero, en esta ocasión hubo una importante
diferencia, una muy buena participación. Musulma-
nas y musulmanes de diversas procedencias, vecinas
y vecinos, representantes de entidades y de la política
municipal compartimos nuestro apreciado tiempo. La
Comunidad Musulmana hizo lectura de un manifies-
to en el que daba la bienvenida, resaltaba la realidad
plural de este municipio, y explicaba el sentido de este
encuentro, mejorar el entendimiento intercultural. Este
mismo acto dio una muestra de un avance en ese senti-
do. Compartir un te con menta con una tertulia fue una
buena manera de comenzar. Y en ese rato que pasamos
juntos, pudimos conversar y compartir como es nues-
tro día a día. Es de resaltar la presencia de miembros
de nuestro Ayuntamiento y especialmente de nuestro
Alcalde.
Este tipo de actos están encaminados a derribar el muro
del desconocimiento, un desconocimiento que genera
diversidad de estereotipos y que provoca una convi-
vencia difícil.
Pero lo más importante es avanzar hacia una conviven-
cia plena en lo cotidiano, hemos de compartir todos
los espacios de la vida diaria. Este rato de estas puertas
abiertas se ha de convertir en una relación normal en el
día a día.
Mohammadi El Kourachi y Benaissa Rajaoui
Viladecans, punt de trobada - Núm. 23 - Juny 2009 2

3. Gasela i Vacances en Pau
d’extinció i per tant, per engegar ens falten fa-
una campanya per promoure la mílies d’acolli-
seva protecció. da per als nens
Dins d’aquesta campanya, en saharauis que
el revers de les targes sanitàries com cada any
dels infants sahrauís hi haurà un passen amb
E
adhesiu amb la imatge que ad- nosaltres dos
n el marc del programa mesos d’estiu,
Vacances en Pau, la Se- junto a aquest article.
i així els po-
cretaria Nacional de la Recolzem aquesta campanya! Re-
dem treure de
Joventut de la Repúbli- colzar aquesta campanya també
l’estiu tan calorós que tenen als
ca Àrab Saharaui Democràtica, és recolzar el Sahara Occidental i
campaments, alhora que se’ls fa
proposa recolzar i promoure una els sahrauís.
una revisió sanitària completa.
campanya per denunciar que la També fem una crida a tots els
gasela dama mhorr està en perill ciutadans de Viladecans, perquè Rosa Mercader
Santiago Carrillo a Viladecans
U
n grup de persones procedents de l’esquerra política i de l’esquerra so-
cial, sindicalistes de les grans fàbriques de Barcelona i del Baix Llobre-
gat en els anys 70 hem organitzat per al proper 15 de juny, a les 19 hores,
a l’Atrium de Viladecans, un acte per retre en persona un homenatge i
reconeixement a una figura que simbolitza la lluita perseverant per la transforma-
ció social i la democràcia, Santiago Carrillo.
L’homenatge a aquest històric dirigent aspira convertir-se en una mostra d’afecte
polític i personal de molta gent protagonista en minúscules de la transició, la majo-
ria anònima, la majoria treballadora, que des de la seva activitat política i sindical
va ser motor del canvi polític i social del nostre país.
En nom de la comissió organitzadora de l’acte d’homenatge a Santiago Carrillo,
ens agradaria comptar amb la vostra presencia
José Luis Nicolas. Manolo Pérez Vera, Santi Barrera, Emilio Garcia, José Luis Atienza,
Simón Rosado, Juan Ignacio Marín, Aurelio Barrera, Pere Caldes, Francesc Castella-
na, Manolo Gomez Acosta, Carles Navales.
Programa
Homenatge i reconeixement a Santiago Carrillo
Atrium de Viladecans, 15 de juny, 19 hores.
• Benvinguda i salutació del Sr. Carles Ruiz, Alcalde de Viladecans
• Presentació, per José Luis Atienza, del vídeo “Nosaltres, que estimen Santiago”,
en el qual parlen diversos dirigents obrers sobre la significació que per ells ha
tingut la figura de Santiago Carrillo.
• Intervenció de Santiago Carrillo
• Clausura de l’acte del Molt l’Honorable President José Montilla. (pendent de
confirmació definitiva)
Viladecans, punt de trobada - Núm. 23 - Juny 2009 3

4. La crisi:
les responsabilitats de l’Administració
C
om deia en el número etc., etc. i, a més, sobre aquesta base
passat de Punt de Tro- s’han creat departaments sencers
bada, vull parlar ara de amb l’únic i exclusiu fi de fomentar
la responsabilitat de les i incentivar la “indústria” immo-
administracions públiques en la biliària. ¿Com s’anaven a prendre
crisi actual. mesures si els diners que generava
I és que s’han efectuat pressions so- i genera aquesta activitat anaven i
bre agricultors per vendre els seus van a parar a la pròpia maquinària
terrenys, qualificats com agrícoles administrativa que s’ha creat al vol-
per després requalificar-los, s’han tant d’ella? ¿On estan o estaven els
efectuat pressions a moltes empre- controls? A tothom –Ajuntaments,
ses industrials que estaven a prop governs autònoms, govern central–
dels centres urbans, les quals “han ja li anava bé perquè a tothom li ar-
decidit marxar” a altres llocs més ribava un tros del pastís.
“adequats” incentivats pels grans Al nostre país s’ha de canviar radi-
beneficis que reportava el canvi calment de mentalitat començant
d’uns terrenys d’ús industrial a per les nostres administracions
ús residencial; hi ha molts exem- locals i autonòmiques. L’activitat
ples d’aquest tipus de pressions. immobiliària tal com la coneixem d’aquesta situació caldrà treballar
¿Per què no es protegien les zones fins ara hauria de desaparèixer, cal molt més per menys i tornar a fer
properes a les indústries existents apostar per altres fonts de riquesa cas d’aquella dita de «no estirar
per evitar que l’activitat residen- (industria, investigació i desenvo- més el braç que la màniga».
cial s’acostés en excés a l’activitat lupament, serveis, etc.), i realitzar ¿Per què no s’estudia una planifica-
industrial que és font de riquesa? tots els esforços necessaris per a ció de l’habitatge a nivell autonòmic
Des de l’Administració s’ha apos- aconseguir-ho. L’habitatge ha de que doni resposta a les necessitats
tat clarament per incentivar aquest ser en si mateix un bé social i no de forma global (Administracions
tipus d’activitat (immobiliària) en considerar-lo com un objecte a supramunicipals) i no de forma
detriment d’aquelles activitats in- través del qual s’obtinguin ràpids individual (Ajuntaments)? ¿Per
dustrials que són la principal font beneficis i per tal d’aconseguir-ho què no es planifica la construcció
de riquesa de qualsevol país. Però, s’han d’articular les reformes le- de nous habitatges (si són necessa-
també, ha actuat amb deixadesa al- gislatives necessàries. Això ens ho ris) posteriorment a la planificació
hora de prevenir actes inadequats, agrairan no només les generacions i construcció dels serveis que han
tant els que es produïen dins de futures sinó l’actual, aquesta que d’estar a l’abast de les persones que
l’administració com a fora d’ella. es vol emancipar i no pot per raons hi viuran? ¿Per què es creen noves
Segons l’article 51.1 de la nostra de tots conegudes. urbanitzacions residencials? ¿Per
Constitució, “els poders públics ¿Com és possible que en alguns què s’incentiva la creació d’una se-
garantiran la defensa dels consu- municipis encara s’estigui plan- gona i fins i tot tercera residència?
midors i usuaris, protegint, mit- tejant la intervenció sobre espais ¿Per què es fomenta que l’habitatge
jançant procediments eficaços la verges per a la creació de nous po- sigui considerada una inversió i no
seguretat, la salut i els legítims in- lígons residencials si al nostre país el que realment és: un bé social?
teressos econòmics dels mateixos” hi ha gran quantitat d’habitatges Mentre l’Administració consideri
¿Quines mesures es van pren- buits? ¿És que no han après enca- l’habitatge com un objecte d’ob-
dre o s’han pres per evi- ra el que representa i representarà tenció de diners i poder sempre
tar tots aquests excessos? aquesta crisi? Crec que de forma estarem en crisi constant ja que
¿Com s’anaven a prendre mesures immediata la crisi repercutirà en la tots aquells sectors realment cre-
si la principal font d’ingressos de les disminució del nivell de benestar adors de riquesa –en el seu valor
Ajuntaments procedien i procedei- general, en el pagament de serveis més elevat– no tindran les ajudes i
xen –ara menys– del negoci immo- que ara són gratuïts, en llocs de tre- incentius que realment els faci ser i
biliari? Requalificacions de terrenys ball amb contractes més precaris i sentir com els principals motors de
a sòl residencial, cessions, conces- salaris més baixos, etc. Això és el creixement del país.
sions, llicències d’obres, IBI, etc., que s’acosta. Evidentment davant
Eduard Mondragon
Viladecans, punt de trobada - Núm. 23 - Juny 2009 4

5. És l’hora del GIM
ral que vivim des de fa ja algun temps.
Com a cloenda d’aquest curs, gent que ha parti-
’aquest
aquest
cipat en aquest curs i a l’anterior, així com per-
’anterior,
anterior,
sones que formen part de la Comissió Multicul-
tural del Consell Municipal de la Convivència
hem posat de manifest la nostra voluntat de
posar en marxa un grup per desenvolupar ac-
tivitats com les tractades al curs. Aquest grup,
format per dones i homes de diferents cultures
i procedències, que formarà part de la Federa-
L
ció d’Associacions de Veïns de Viladecans, té
’Ajuntament de Viladecans, amb la col- voluntat de que es comencin a treballar temes
laboració de la CONFAVC (Confederació
per aconseguir una millor convivència entre la
d’Associacions de Veïns de Catalunya), la
gent de diverses procedències i comunitats cul-
Federació d’Associacions de Veïns de Vi-
’Associacions
Associacions
ladecans i la Generalitat, va organitzar un segon turals. Viladecans s’ho mereix i es per això, que
curs sobre intervenció multicultural. En aquest cas des de el GIM Viladecans, us animen a partici-
es tractava d’un interessant curs de dinamització par en aquest nou grup, el Grup d’Interacció
multicultural. En ell s’ha pogut aprendre a realitzar Multicultural de Viladecans.
activitats de caire multicultural (cine fòrum, confe- El nostre correu electrònic es gimviladecans@ya-
rències, festes...) amb un objectiu de sensibilitzar la hoo.es
població en general de la nova realitat multicultu-
Miguel de la Rubia
Una comissió de nomenclàtor
E
l divendres 29 de maig, en el primer dels Capvespres de Ca n’Amat d’aquest any, vam tenir
el goig d’assistir a una agradable xerrada de Lluís Permanyer, erudit conreixedor d’un munt
inesgotable de temes referits a la ciutat de Barcelona, que ens va comentar tant temes gene-
rals com anècdotes concretes referides als noms dels carrers barcelonins.
I va explicar la manera com a Barcelona es trien els noms dels carrers, que no sé jo per què no s’aplica a
Viladecans. A Barcelona hi ha una comissió formada per gent d’entitats o persones individuals, que es
caracteritzen tots ells per tenir una base suficient com per pensar quins noms de carrers poden anar bé
a la ciutat. Aquesta comissió, a més, està oberta a rebre totes les propostes raonades que els ciutadans
vulguin adreçar-los per donar noms als carrers. I amb tota aquesta informació, ells fan les propostes
al Ple Municipal per a donar nom als carrers de la ciutat que calgui batejar. I el Ple, com és natural, és
qui vota i decideix.
Jo he viscut molts anys a Mataró, i allà també hi ha una comissió que funciona d’una manera similar.
I em pregunto per què a Viladecans aquest tema queda reservat als tècnics municipals i a l’equip de
govern... No voldria creure que l’ajuntament pensa que a Viladecans no hi ha gent capaç de fer una
tasca com aquesta...
Josep Lligadas
Viladecans, punt de trobada - Núm. 23 - Juny 2009 5

6. El Petit Príncep
E
l mes de maig és un mes escenes ben enllaçades i la core-
d’explosió de colors, de ografia en general anaven des-
sabors, d’olors, la na- granant la història; la música, els
tura reneix i tot torna cors cantaires, el vestuari... era
a començar. Doncs, com la ma- genial.
duració d’un fruit saborós que Sempre és gratificant poder
presenciar actes com aquest on
alumnes il·lusionats imbuïts en
el seu rol fan que la seva actuació
ens transporti a un altre món de
l’imaginar tan sovint oblidat.
En algun moment del conte vaig
sentir una subtil fiblada d’emo-
ció que em trasbalsava el cor,
aquella senzilla però delicada in-
terpretació m’emocionava.
El mèrit és impagable, només els
reconeixements potser podran
fer que aquesta colla de mestres
i d’altres, agafant hores del seu
lleure segueixin aquests treballs
que involucren tanta mainada.
Els pares que vaig poder veure al
teatre, estaven disfrutant, emoci-
onats i bocabadats del gran es-
ens farà gaudir, dues escoles de pectacle que veien.
Viladecans, molt diferents però Les autoritats, el públic, ja us va
molt properes, l’IES Torre Roja i felicitar per la feina feta, jo vaig
el CEIP Martí i Pol ens van de- pensar que en aquell moment se-
lectar amb una extraordinària re- ria reiterativa i potser no em sor-
presentació: “El Petit Príncep”. tirien les paraules adients, i, fent
Aquests dos centres fan una feina aquesta senzilla ressenya per a la
conjunta elaborada amb cura, al revista arribaria a més persones.
detall, fent-nos delectar els sen- Felicitats per a tots i totes les
tits amb el seu enginy. Tots els persones que ho heu organitzat
alumnes petits i grans van repre- i preparat fent possible que els
sentar el seu paper amb seguretat nostres sentits gaudissin durant
com la d’un professional. L’obra, una estona. No defalliu, enda-
d’una originalitat exquisida, les vant, val la pena.
Montse Pastor i Pujadó
Viladecans, punt de trobada - Núm. 23 - Juny 2009 6

7. Procés participatiu?
L
’equip de govern de
ajuntament de Vilade-
cans ha convocat una
jornada sobre el Pla Lo-
cal d’Habitatge de Viladecans
(PLHV), convocada pel pro-
per dia 17 de juny a les 18:00 de
la tarda al alberg Can Batllori. Es
veu que el PLHV ha de tenir un
“procés participatiu” per cobrir
l’expedient.
Igualment, ha penjat a la web
municipal un punt de recollida
d’opinions, i un resum de les més
de 180 pàgines del PLHV, fent la
seva interpretació, tot recollint
uns grans titulars, i incloent el
projecte de construcció de pisos
de protecció oficial i de rehabili-
tació de pisos vells, per justificar
la construcció de 4.850 habitatges que han fet créixer la família vi- pot arribar als 100.000 habitants.
nous, en 12 anys, a Viladecans. ladecanenca a aquest ritme. Serà aquest el seu objectiu em-
Si rellegiu l’article publicat el pas- Es veu que l’equip de govern i presarial que l’equip de govern
sat desembre al Punt de Trobada els lobbies metropolitans que vol per Viladecans?
http://puntviladecans.blogspot. els avalen, volen seguir crei- Si diuen que la crisi és una cosa
com/2008/12/mori-el-pla-local- xent, començant per justifi- de dretes, que a la crisi ens hi han
dhabitatge-de.html, ja vam par- car la destrucció d’Oliveretes. ficat el Berlusconi, l’Aznar, o el
lar del perquè des de la plata- Per contra, segons l’estudi socio- Bush, ¿per què l’equip de govern
forma Salvem Oliveretes creiem lògic recollit al PLHV, Viladecans de Viladecans (PSC+ICV) se-
que malinterpreten les dades, i es pot qualificar com a una ciutat gueix amb el model econòmic de
les encaminen per planificar un madura amb “un alentiment del la dreta, urbanitzar i urbanitzar,
Viladecans fora de lloc. creixement per expansió i inten- sense forçar que surtin al mercat
Ho justifiquen perquè preveuen, sificació del creixement pel propi tots aquests habitatges buits, i
o volen, que Viladecans segueixi desenvolupament urbà, el qual per tant sense necessitat real de
creixent amb el mateix ritme que segueix suposant un creixement construir tants pisos nous?
ho ha fet fins ara, un creixement demogràfic però més pautat i ¿Per què aprofiten que la situació
de més de 10.000 habitants en 10 amb major possibilitat d’absorció de crisi és inaguantable, tot ve-
anys, creixement constant d’uns per l’organisme urbà”. nent fum ofertant pisos “a preu
1.000 habitants nous per any, Per això, no s’entenen els pro- assequible”, i dotacionals, de
cosa que si ha estat així, ha estat jectes immobiliaris del equip de lloguer, etc... posant-nos un cara-
perquè s’ha crescut a batzegades, govern. Tracten Viladecans com mel als llavis dels viladecanencs
condicionats pels grans projec- si fos una gran immobiliària i el sense dir-nos quin gust tindrà
tes urbanístics que han marcat PLHV un estudi de mercat, ana- ni alertant-nos del perill que
el creixement de Viladecans els litzen que actualment Viladecans se’ns acabin corcant les dents?
últims anys, com el de Can Guar- té 23.062 habitatges, amb una po- El 17 de juny, anirem a la jorna-
diola (promogut per Mas Vilano- blació de 64.570 habitants, i con- da del PLHV, anem-hi a veure
va del Grup Vertix) o el de Can templa que hi caben un total de de quina manera ens venen la
Preciós (promogut per La Colo- 33.252 habitatges. Segons sem- moto.
nial). I ajudats per boom immo- bla, si la mitjana és de 2,8 a 3 ha-
Ricard Caba
biliari i la pressió metropolitana bitants per habitatge, Viladecans
Viladecans, punt de trobada - Núm. 23 - Juny 2009 7

8. Sobre el model de creixement
a Viladecans
T
ots aquests últims me- defensa d'aquest patrimoni na- del poble. Igualment l'ajuntament
sos s'ha intentat aclarir tural de la nostra vila. Tot i la re- ha convocat un procés de parti-
quina ha estat la causa sistència civil que ha anat sorgint cipació a la web del propi ajun-
principal de la crisi eco- rere molts projectes especulatius, tament i dimecres que ve, a les
nòmica. Alguns la veien la causa els ajuntaments fan cas omís i se- 18h a Can Batllori podrem anar
en l'esclat de la bombolla finan- gueixen amb els seus projectes. a dir la nostra, el que falta veu-
cera, altres en la construcció in- A Collserola també es pretén per re és si faran cas a les demandes
discriminada d'habitatges..., etc. exemple construir una part de la dels ciutadans, un projecte que
Però la causa real d'aquesta crisi muntanya (a Esplugues ja s'està no fa falta i que només es basa en
és el propi sistema capitalista,
que es basa en crisis cícliques en-
tre períodes de creixement (crei-
xement per uns pocs gràcies a
l'explotació d'una majoria). I una
causa important que ha dut a la
crisi i que és pròpia de qualsevol
sistema capitalista és la sobrepro-
ducció i el màxim benefici, sense
comptar amb la demanda real ni
amb la gent d'aquest món que el
capitalisme (a mans de immobi-
liàries les quals els màxims acci-
onistes son en molts casos bancs
privats en aquest cas) ha creat
pel que fa al tema de l'habitatge.
El capitalisme es basa en el crei-
xement perpetu, sense tenir en
compte que vivim en un món
on els recursos son finits, i com
a tal, acabaran per desaparèixer.
Als Països Catalans ja hem pogut fent) i això ha fet que hi hagi una un model de creixement ja esgo-
veure tota la destrucció que s'ha gran mobilització del veïnat amb tat i que s'ha demostrat que ens
causat a gran part de les viles la conseqüent repressió de mans ha portat on ens ha portat i que
costaneres als seus paisatges na- dels servents del capital. pretén seguir creixent a costa del
turals i on s'ha substituït el verd Ara es presenta el Pla d'Habitat- patrimoni natural de al vila, com
de la vegetació i de les muntanyes ge de Viladecans, que tot i tenir ha passat amb l'horrorós barri
pel gris del ciment. A Viladecans uns 3.000 pisos de diferents cate- de Vilamarina amb el seu centre
i en gran part del Baix Llobregat gories a la venda i al lloguer, pre- comercial i parc de negocis (això
està passant el mateix, gràcies a tén construir-ne uns 4.300 més a quina part de la societat afavo-
"emprenedors" com el senyor Paz sense preguntar a la ciutadania si reix?) i que pretén fer una inter-
Dorado (representant de la patro- aquest és el model de creixement venció també a la part pròxima al
nal, "la burgesia" del Baix Llobre- que volem per Viladecans. Es ba- Remolar, on tenim un ecosistema
gat). A Viladecans primer va ser sen en un suposat estudi sociolò- únic als Països Catalans.
el famós projecte de "l'ecobarri" gic, on es mostra la clara ferme-
que volien fer a costa de destruir sa que Viladecans ha arribat un
Albert Buigues
una part de la muntanya de Sant punt de no creixement massiu,
Ramon, conegut com a projecte sinó que té tendència a mantenir-
Oliveretes i que va propiciar el se sota un nombre d'habitants, ja
sorgiment d'una plataforma en que també hi ha gent que marxa
Viladecans, punt de trobada - Núm. 23 - Juny 2009 8

9. El personatge
Mandarí per a fills adoptats
d’origen xinès
(o com no perdre les arrels)
Conversa amb Anni Liu
L
’Anni Liu és una ado-
lescent de Viladecans,
nascuda a Madrid per
circumstàncies famili-
ars, que als quatre anys va anar a
viure amb els seus avis a la Xina
per aprendre la llengua mater-
na. No era el mandarí, sinó un
dialecte propi de la província de
Zhejiang, la zona d’on provenen
la majoria de persones d’origen
xinès que resideixen a Europa.
Com vàrem fer els catalans, els
andalusos o els murcians en el
passat, els xinesos emigren a tra- com un dels seus. Tinc un peu a veure –primer en la seva germa-
vés de xarxes socials i familiars, cada cantó”. na gran i ara amb l’Anni– la pos-
s’estableixen allà on abans ja hi sibilitat de fer aprendre als seus
La nostra protagonista, a ban-
han plantat arrels amics, cosins o fills la llengua i la cultura que ha-
da de ser una jove estudiant de
germans. vien heretat al néixer, per no per-
secundària, també disposa de
L’Anni parla molt bé el català, temps lliure. Unes hores que de- dre els orígens. I així va ser com
encara no fa 10 anys que viu a dica en part a ensenyar mandarí van començar aquestes classes
la nostra ciutat i els resultats de a una colla de nens i nenes adop- informals de mandarí, sense titu-
l’escolarització en llengua catala- tats, d’origen xinès, que viuen a lacions oficials pel mig ni utilitat
na són evidents. Paral·lelament, Viladecans o a poblacions prope- aparent, però amb un simbolisme
ha compaginat la formació obli- res. És una iniciativa que sorgeix i un rerefons dignes d’admiració.
gatòria amb cursos de mandarí dels propis pares adoptius que, L’Anni descriu l’experiència com
a l’escola xinesa que hi ha prop en una actitud lloable, estan com- “una part molt important per
de l’Arc de Triomf, a Barcelona. promesos amb l’educació del seus als nens i nenes”, però també es
Allà els ensenyen a llegir i es- fills i volen que mantinguin la mostra realista: “És bastant difí-
criure, una mica d’història... a no seva cultura d’origen. L’Anni els cil d’aconseguir perquè només
perdre les arrels, vaja. El resul- imparteix classes de mandarí, hi és una hora a la setmana, tampoc
tat és una interessant i comple- dialoga, els ensenya aspectes bà- poden practicar l’idioma a casa ni
xa identificació múltiple, amb la sics de l’idioma com els números, els pots pressionar, és una llengua
societat d’acollida que viu cada els verbs o les frases principals. difícil de pronunciar”. La majoria
dia al carrer, però també amb la dels alumnes són menors de dos
La iniciativa va néixer arran de
cultura mil·lenària d’origen que o tres anys, alguns, ens comenta,
l’interès d’uns clients del restau-
viu a casa: “Depèn de l’entorn, si encara amb “la llengua tova”,
rant que regenten els seus pares
estàs amb la família per les fes- és a dir, que encara mantenen la
a l’avinguda Generalitat. Clients
tes et sents més d’allà. En canvi, pronunciació. Són fills originaris
que són famílies adoptives de
els amics d’aquí ja t’identifiquen de famílies pobres, de zones ru-
nens nascuts a la Xina i que van
Viladecans, punt de trobada - Núm. 23 - Juny 2009 9

10. rals, que no poden educar-los ni conversa amb l’Anni per comen- forcen per guanyar diners i por-
mantenir-los. També hi ha orfes a tar la situació del col·lectiu d’ori- tar-los a Xina” i poca cosa més. A
causa dels desastres naturals que gen xinès a Viladecans. aquest fenomen s’hi afegeix el fet
acostumen a fuetejar el gegant Ens comenta que d’ençà dos o que la majoria de nois que arri-
asiàtic. tres anys el nombre de compa- ben amb 16 o 17 anys comencen a
En la mateixa línia, tot i que no triotes ha augmentat notable- treballar directament i no passen
només per a fills adoptats, sinó ment fruit, en part, de la mobili- pel sistema educatiu català.
també i especialment per als tat laboral que han experimentat Amb tot, la crisi es fa notar, fet
alumnes nouvinguts d’origen xi- molts d’ells, que han canviat els que pot representar una frenada
nès, la Generalitat de Catalunya tallers tèxtils de Santa Coloma en l’arribada de nous ciutadans
en col·laboració amb consolats i de Gramenet o el sector de la d’origen xinès a Catalunya, al
altres entitats promou l’ensenya- construcció per botigues, bars i mateix temps que n’hi ha que ja
ment en horari extraescolar de restaurants a les poblacions del tornen al seu país per obrir els
les principals llengües d’origen voltant. La nostra no ha estat una seus propis negocis. No són la
de la immigració més recent. És excepció. Afegeix que ara està majoria, però sí que demostren
el cas per exemple del mandarí, de moda entre el col·lectiu obrir un canvi de tendència respecte
que s’imparteix des de fa temps locals comercials o bars, sovint als últims anys.
a diverses escoles. El curs passat traspassos de persones autòcto- Una darrera reflexió per a l’opti-
s’hi van acollir 129 alumnes. No nes que es jubilen o canvien de misme: la integració mútua i l’ar-
en va, el mandarí és la quarta professió. Anys enrere el que es relament a Catalunya potser serà
llengua més parlada pels alum- duia era obrir restaurants. impossible o molt difícil amb els
nes d’origen estranger a Catalu- Admet que la majoria dels xine- pioners, però serà i és ja una re-
nya després de l’àrab, l’amazig i sos són bastant tancats, la majoria alitat amb els seus descendents.
el romanès. –diu– no s’ha integrat, tot i que L’Anni n’és el millor exemple.
els més joves sí. “Molts van venir
Josep Ginjaume
Els xinesos a Viladecans amb trenta i tants anys i portaven
la meitat de la vida a la Xina. S’es-
Finalment, vàrem aprofitar la
Les catifes de Corpus a Viladecans
Viladecans, punt de trobada - Núm. 23 - Juny 2009 10

11. les nostres entitats
L’Agrupació Cultural
Mossèn Cinto Verdaguer
L
’Agrupació Cultural Mossèn Cinto Verda-
guer és una entitat dedicada a la creació
i promoció culturals, encara que la seva
principal activitat és el teatre amateur. Ac-
tualment està formada per unes dues-centes perso-
nes entre actors, directors, tècnics i col·laboradors.
A més a més, el ventall d’edats de les persones que
integren la nostra agrupació permet poder dur a
terme tot tipus de representacions teatrals, des de
teatre infantil i juvenil fins a obres de teatre clàssic,
contemporani o musical.
El primer embrió de l’agrupació va néixer cap a
l’any 1972, quan el matrimoni format per en Josep
Sabater i la Paquita Sanchís van tenir l’excel·lent
idea de tornar a promocionar les representacions te-
atrals a la nostra ciutat. Un cop engrescat el director
Gabriel Puig i Tort (Bielet), es van posar en contacte
amb la Carme Segura i l’Eugeni Solina que, durant
molts anys, formaren parella a l’Elenc Teatral del
Centre Parroquial Catequètic de Viladecans.
Ben aviat s’incorporaren al nou grup l’Encarnació
Ribes, la Maria Mercè Campmany, la Conxita Go-
dayol, la Josefina Sancho, la Margarida Gelabert, en
Josep Quilez, en Diego Parra, en Ramon Domènech,
en Josep Bernadó (Conrado), en Carles González,
en Josep Garcia i d’altres.
Els primers assaigs i representacions van tenir lloc Una vegada instal·lats al Centre Parroquial, el mes
a la sala del teatre del Col·legi Modolell, atès que de març de 1974, es posà en escena la primera obra
per aquelles dates el Centre Parroquial estava ocu- de teatre: Terra Baixa d’Àngel Guimerà. Sota la di-
pat per un grup de nois i noies que també hi feien recció d’en Gabriel Puig, la Carme Segura, en el pa-
activitats teatrals. Les obres representades al teatre per de Marta, i l’Eugeni Solina, en el de Manelic,
del col·legi per aquest grup sense nom foren More- foren la parella protagonista d’aquella memorable
na Clara i Passaport per a l’eternitat. A l’inici de l’any representació. També trobem en el repartiment de
1974 Mossèn Salvador Jordi, rector de la Parròquia l’obra: la Manoli Soria, la Isabel Soria, la Margari-
de Sant Joan, per les bones referències rebudes da Gelabert, l’Encarna Ribes, la Josefina Sancho, en
d’aquell nou grup, en cridà una representació per Josep Bernadó, l’Anton Solina, en Joaquim Bernat,
tal d’oferir-los el local del teatre del Centre. en Rossend Vilà, en Francesc Gayete, en Gonzalo
Amb aquell fet començava una nova i definitiva Garcia, en Juan J. Pérez i l’Andreu Calbet. També
etapa per al nou grup. Només calia trobar un nom van començar a incorporar-se a l’agrupació els pri-
ben escaient que, a més de distinció, dotés el grup mers tramoies i tècnics: en Fidel Vázquez, en Jaume
de personalitat pròpia. Aquest nom, després d’una Gelabert, en Josep Linares i en Jordi Sangrà. Aquell
intensa reunió entre els primers components, es va mateix any també es van representar en el nou es-
concretar en el de Mossèn Cinto Verdaguer. Així pai escènic: Morena Clara, De més verdes en maduren,
s’honorava una de les figures més insignes de les La tía de Carlos, i per les festes nadalenques, L’estel
lletres catalanes. de Natzaret.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 23 - Juny 2009 11

12. Un bon grapat d’anys més tard som una munió de
gent que treballa amb il·lusió renovada i que, amb
l’objectiu comú de propagar la cultura artística, ens
sentim molt satisfets i orgullosos del càlid acolli-
ment que ens dispensa el públic que ve a veure les
nostres actuacions. Enguany les obres que hem re-
presentat són Embolica que fa fort, La nit dels maletins,
No es tan fàcil, L’estiueig i La platja solitària.
Malgrat que des d’algunes institucions de Vilade-
cans només tinguin ulls per al teatre que es fa a
l’Atrium, fins al punt de creure’s que el teatre a Vi-
ladecans neix a partir de la seva creació, nosaltres
seguirem esforçant-nos per tal de poder aixecar el
El nostre objectiu any rera any ha estat assolir cada teló durant molts més anys.
cop reptes més difícils, per posar-nos el llistó cada Si voleu entrar a format part de la nostra Agrupa-
cop més alt. D’aquesta manera, s’han succeït els es- ció, no dubteu en contactar amb nosaltres (nunus_
pectacles no només a l’escenari del Centre Cultural trans@yahoo.es; 936589487).
Sant Joan de la nostra ciutat, sinó que també s’han
Agrupació Cultural Mossèn Cinto Verdaguer
representat les nostres obres arreu de Catalunya,
gràcies a la participació en mostres i concursos de
teatre amateur. Per altra banda, també es va te- Per acabar la temporada, els dies 27 i 28 de juny
nir l’oportunitat d’organitzar el Concurs de Teatre es representarà la Casa de Bernarda Alba de
Amateur de Viladecans en les seves cinc convocatò- Federico García Lorca al Centre Cultural Sant
ries, els anys 1986, 1990, 1992, 1994 i 1996. Joan.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 23 - Juny 2009 12